dimarts, 1 de maig del 2012

PARA LOS CATALANES RESIDENTES EN CHILE


                                                El meu avi

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts, a Palafrugells.

Quan el català, sortia a la mar,
els nois de Calella, feien un cremat,
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!!

Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir, al peu del canó.

Quan el 'Català', sortia a la mar,
cridava el meu avi: Apa nois que és tard!
però el valents de bordo,
no varen tornar, no varen tornar...
tingueren la culpa, els Americans!!

2 comentaris:

  1. Qué bonito!!!! Muchas gracias!!! Lo retrasmito al resto!!! =)

    ResponElimina
  2. Feia temps que no escoltava aquesta cançó! Gràcies :)

    ResponElimina